La pobresa extrema

La pobresa extrema

És la forma més  gran de pobresa posible, quan una persona no pot permitir-se les seves necesitats bàsiques per viure (Així com aigua, aliment , medicina...)

Això no sé perquè la meva ment ho relaciona amb un altre tema. Quan una persona (formada o no) surt d'Espanya per cercar treball o finalitzar els estudis a altre lloc on viviràn millor, son uns herois, son gent valenta que ha obert les ales i ha partit a volar darrere dels seus somnis... Però es realment això tan diferent del que fa la gent immigrant que tenim aquí? També son persones, amb drets i aspiracions. I una vegada aquí sempre les possam trabes. De fet diversos estudis han demostrat que no hi ha el percentatge que pareix de immigrants a x llocs, sinó que en diversos països la gent es pensa que hi ha més immigrants dels que realment hi viuen allà.

Entenc que massa turisme pot fer-nos mal, o que també hi ha molts espanyols a l'atur, però això no ens dona dret a jutjar les decisions de ningú. No ens agrada parlar de pobresa, ens fa llàstima. Però quan una persona cerca guanyar-se la vida, no l'hi permitim encontrar la pau, quan tal vegada els nostres fills aniràn a l'estranger a viure.

Un dels temes més preocupants al nostre món, sense dubte.

Cancó que s'explica per si mateixa: Phil Collins - Another day in paradise

PD: Estic enamorada de les cançons que m'estic trobant per fer el treball.